Cròniques des del cor

Fer Gospel al Liceu

Barcelona, 15 d'octubre de 2016

Cantar gospel és gaudir interpretant cançons amb altres persones i gaudir de la teva veu vinculada amb la seva, però fer gospel és una altra cosa; és desprendre't de tot i fer servir el teu cant per donar-te als qui pateixen; fer gospel és donar un sentit a aquest foc amorós tan poderós que et crema i fer-ne una arma i alçar-te amb ella a les mans combatre la injustícia i derrotar la misèria amb el teu "bro" i la teva "sista" al costat.
I quan ho fas, fas gospel des d'una humilitat que et despulla perquè tu no ets sinó el canal a través del qual la força que reps es transmet a qui la necessita i perquè les ànimes es reconforten i els cors se sanen quan vénen sentir-te cantar, i saps que la clau no és l'or del lloc que t'envolta sinó l'or que tu desprens; fas gospel perquè saps que el gospel ja és gospel només que hi sigueu tu i el qui pateix, l'un davant de l'altre, i perquè quan tu i ell esteu junts, el lloc més humil ja és un temple.
I de sobte, un dia tens l'opció de fer gospel en un dels millors espais possibles a casa nostra, el Gran Teatre del Liceu i d'apropar el teu poder reconfortador a la gent que pateix una de les malalties més dures del nostre temps, l'esclerosi múltiple; un dia tens l'oportunitat de servir-los cantant de cop davant de gairebé 2000 ànimes lliurades totes elles a la causa de vèncer l'esclerosi múltiple i tens el privilegi de fer-ho cantant per la Fundació GAEM juntament amb Patxi Leiva i amb el Dr. Walt Whitman, i la seva força immensa.
I llavors ho fas. Al Liceu, el Cor Carlit Gospel, dirigit per l'Anna Roqué, vam fer història perquè vam portar el gospel a 2000 persones de cop i vam multiplicar l'efecte de la nostra acció com mai no ho havíem fet. Des del Holy thou art, un poema visual cantat i a la vegada dit amb llengua de signes, passant per un Don't cry treballadíssim i amb la fondíssima intimitat que desprèn, acompany ats per la dansa de dos ballarins excepcionals que van llegir el cant que fèiem i el van projectar al públic amb cada pas que traçaven; des de l'energia i la força de Jesus, what a wonderful child fins a I am determined, un cant al poder de l'home que s'alça per lluitar des del sofriment i alliberar-se.
I fins a l'èxtasi final que va tancar la nit: un Holy, holy, holy, iniciat per un Cor Carlit Gospel entregat al missatge d'aquest cant itancat pel Dr. Whitman, l'home gràcies a qui el Cor Carlit va passar de només cantar gospel a fer gospel, apareixent per sorpresa a l'escenari enmig d'una ovació esclatant del públic posat dempeus.
La intervenció de Walt Whitman va cloure, finalment, la nit amb un You are my strength poderosíssim, acompany ant la veu del David Baena enmig d'un Liceu convertit en un cel il·luminat per 2000 telèfons mòbils alçats en la foscor com si fossin estrelles. L'opinió de la gent són les notes que ens diuen que al Liceu va succeir alguna cosa: "M'heu tocat el cor"; "hem vibrat del primer a l'últim minut"; "saben transmetre la màgia del gospel", "el repertorio, una elegía a la emoción", "una unión mágica que nos hizo vibrar durante todo el tiempo", " sus notas llegaban a lo más profundo haciéndonos sentir uno con todos ellos", "ens van fer sentir el poder de sumar". Al Gran Teatre del Liceu, el passat 15 d'octubre, va succeir això.


Josep Fité